diumenge, 4 de març del 2012

Article sobre la llibertat.




La llibertat mes simple es "la teva llibertat acaba cuan la meva comença".

La llibertat total no existeix. La llibertat es tan sols la opció que tens de decidir qué fer entre les opcions que tens. Ni tries les opcions ni tries la situació. Tens llibertat també per no triar. Llibertat, per tant, es llibertat de eleccíó.
Però, pots triar les opcions? La majoría de voltes no, per no dir la seva totalitat. Les opcions venen donades en funció de la situació. La llibertat que et queda es una altra volta la de elegir que fer.

La llibertat, parlant-ne de com fer-ne un mal us, pot ser pitjor que la mort.
La mort es la fi. Mors i s'ha acabat.S'acaba la llibertat i mors. Vius morinte cada dia, sabent que al dia seguent será el mateix, que tot ja está predestinat i arreglat per tu. Que res et va a sorprendre mai, que res bo hi ha perque no hi ha res. Perque s`ha acabat la capacitat de decidir opcions i inclus la de no decidir.Aquest es un dels arguments que solen donar les persones que no están a favor de la pena de mort perque aquesta opció de la fin de la llibertat les convenç més que la de simplement pagar en la vida el crim que has comés.

"Que hi ha menys lliure que un individu constantment ausustat o amenaçat?"
Aquesta situació es viu constantment a les cases, per part dels fills als pares i dels pares als fills. Per motivacions i traumes de l'infància que fan que la gent es bloqueje i no avançe. Llibertat que es veu sotmesa a la voluntad de uns quants. 
Aplicada a la política, la llibertat es regula en lleis, que se suposa serveixen per regular la llibertat de les persones que viuen baix el govern imperant. Regulació de llibertat correcta o incorrecta? En benefici de la població o dels governs? "L'estat limita les llibertats dels demés per a que la teva puga existir". Vol dir que si no hi haguera estart no hi hauria llibertat, donç ningú la limitaría? La llibertat es un dret i no un privilegi. 
Així que tens la posibilitat d'elegir qui et va a donar més posibilitats d'opció i per tant mes llibertat. Ho post fer votant, que també te les seves contradiccions, segons que vas amb el poder del vot que se t'ha concedit. Votes o no votes? I si ho vas, votes en blanc, ho fas nul, votes a algú, votes a l'atzar?
"Votar a l'atzar no sería votar lliurement". Aquesta decisió de votar a l'atzar ja estaria subjecta a una opinió teva de que votar no serveix per res o que no vols o que et pareix divertit, etc. Entre les opcions de votar i no votar elegeixes la segona i dins d'aquesta la de l'atzar, per lo tant ja has elegit. 

Aleshores,si ni tan sols el vot es totalment lliure, pots triar alló que penses, desitges, sents y estimes de forma totalment lliure sense pensar que hi han per mig altres setiments, desitjos o pensaments, sense sentir que ningú t'ha influit en ningún moment?
Podem elegir les nostres opinions? Les opinions es formen arrel del coneixement que tenim sobre les coses. Sense coneixement no hi ha raó i sense raó no hi ha capacitat d'elecció, i sense aquesta ultima no pots elegir lliurement.
Seríem més lliures si tinguerem més informació o si fórem més ignorants? . Som mes lliures si tan sols penses en els teus desitjos i no en les causes que et porten a desitjar? No tindre coneixement sobre les coses que vols, et fa mes o menys lliure a l'hora de desitjar? 
 La voluntad de tindre més informació sobre les coses que desitjem també está exenta de llibertad. La teua voluntad no es compleix mai perque obedeix a l'atzar i com em dit abans l'atzar no es lliure per lo tant la voluntad tampoc.
 La llibertat de la voluntad depén del grau de llibertat dels factors que la condicionen. Aristótels, Leibnizt i Epicur la definien com "espontaneitat de la voluntad", voluntad de llibertat lliure que et deixa ser el que tu vols, de fer el que tu vols cuan vols i com vols. Es el que denominem autonomía. Fer la voluntad en medida del que saps i pots.

Altre tipus de llibertad: la de indiferencia. Marcel Conche la defineix com "la capacitat de determinarse a si mateix sense estar determitat per res". Jo soc aço i faig aço perque jo soc. Si jo no fos jo no podría fer ni triar el que faig. Si no soc jo no soc lliure. Però, puc triarme a mi mateixa?
Sartre diu: "cada persona es una elecció absoluta de si mateixa". Aço no es totalment cert. Estem condicionats per diversos factors com l'educació, la cultura, la familia (inclus el clima ) i totes les percepcions externes.
A medida que creixes elegeixes les opcions per ser qui eres en fució de lo que t`han ensenyat.
O pots elegir oblidarte del que saps i elegir lliurement? I si algú decidira per tu? Seria una elecció lliure perque tu decideixes que algú decideixca per tu o no lliure al no ser tu, directament, el que pren les teves própies decisions?

Spinoza “els homes creuen ser lliures perque tenen conciencia dels seus deitjos pero no pensen en les causes que els porten a desitjar y voler, faltánt-lis tot coneixement sobre aquestes”


  • Reflexió del capítol "Llibertat", Invitació a la filosofia, André-ComteSponville.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada