Jo tinc una Mort petita, 7 a
meua i ben meua només. 7 b
Com jo la nodresc a ella, 7 a
ella em nodreix igualment. 7 b
Jo tinc una Mort petita 7 a
que trau els peus dels bolquers. 7 b
Només tinc la meua Mort 7 c
i no necessite res. a
Jo tinc una Mort petita, 7 a
i és, d’allò meu, el més meu. 7 b
Molt més meua que la vida, 7 a
amb mi va i amb mi se’n ve. 7 e
És la meua ama, i és l’ama 7 a
del corral i del carrer 7 b
de la llimera i la parra 7 a
i la flor del taronger. 7 b
Figures retóriques
Aquest es un poema que té cuatre estrofes de cuatre versos heptasíl·labs cadascún.
Son, per tant, versos d’art menor. Son tots versos isosil·lábics.
A la primera estrofa els versos son de rima asonant, coincidint la vocal “a” en el primer i terçer vers i la vocal “e” al segon i quart vers.
El autor fa recurrir a l’us d’una hipérbole per marcar que la mort es seva i de ningú mes.
La segona estrofa, al segon vers, es cuan el poema adquereix el seu mes ple sentit de personificació de la mort amb un nadó o xiquet. Al segon hemistiqui que trau els peus dels bolquers se la relaciona totalment aum una persona de poca edad i que, al portar bolquers está totalment al cuidat d’una altra persona, en aquest cas l’autor (que pareix que no esta disgustat en la idea).
A la terçera estrofa, al terçer vers, fa us d’una antítesi ja que parta de la prorpietat de la vida i de la mort i de com sent que una es mes seua que l’altra quan les dos deuríen ser de igual condició. També fa utilitzar una paradoxa al dir “amb mi va i amb mi s’en ve” perque ia es de suposar que, parlant de la mort, l’acompanye a tot arreu. Utilitza l’ al.legoría al segon emistiqui amb mi se’n ve perque es pot entendre de moltes maneres. Una d’elles es pot referir a la mort personificant-la com a nadó i que el segueix a totes parts al mateix temps es pot interpretar com que cuan ell “se’n va”, es a dir, es mor, ella també va amb ell.
A la cuatra estrofa fa servir molt la conjunció “i”, es a dir, utilitza el polisíndeton.
També utilitza l’al·legoría a la cuarta estrofa perque si es llig una volta es pot relacionar que vol exalçar la mort com es fa a les falleres o dones boniques a les cançons populars valencianes.
Per una altra banda pot ser que es referisca a que com es l’ama seva, del corral, el carrer i diversos arbres siga ella la que mana, la que fa que tot al seu voltant canvíe i que es la mes important ja siga per a d’ell o per a una flor. Ella te el control de totes les coses.
Utilitza l’anáfora al començament de cada estrofa am el vers Jo tinc una mort petita.
Tot el poema está dotat d’una total personificació de la mort com si fora una xiqueta o un bebé que ell porta a tots llocs, que li dona importáncia a que no li importa res mes que la seva petita mort i que ella ho plena tot en la seva vida ja que es l’ama de tot el que li rodeja.
Análisis dels versos
Al acabar en una paraula plana petita se li resta una sí·laba al vers, quedant heptasíl·lab i , i així en tots els primers versos de les cuatre estrofes.
Al segon vers hi ha una sinalefa amb les vocals “a” i “i” que quedaría com me-uai que també fa que siga un vers heptasíl·lab. Als versos tres i quatre pasa el mateix però amb les vocals “e” i “a” d’ella i “a” de preposició, que queda com ae-lla.
Al vers deu altra sinalefa amb les vocals “i” de la conjunció i la “e” d’ “és” quedant iés
fent al vers heptasíl·lab.
Al vers onze, com que l’última paraula es plana, es compta una síl·laba menys hi es queda un vers heptasíl·lab.
Altra sinalefa al vers dotzé, que amb la vocal “a” de “va” i amb la conjunció “i” formen vai
Al quinzé vers hi ha una sinalefa amb la “a” de llimera i la conjunció “i” quedant llimerai i com l’última paraula es plana donç es compta una síl·laba menys i fa possible un vers heptasíl·lab.
Els versos 1, 3, 5, 9,11, 13 i 15 tenen rima femenína al acabar en una paraula plana
Els versos 2, 4, 6, 7, 8, 10, 12, 14 i 16 tenen rima masculína al acabar en una paraula aguda.
Totes les estrofes tenen rima creuada al ser ABAB exceptuant la segona estrofa, que es ABCA perque “Mort” no rima en ninguna de les altres paraules.
Opinió personal
Em pareix que l’autor li dona una importáncia ínfima al fet de que la mort li acompanye allá on va. Pel contrari, es preocupa molt d’ella, tant que la redueix a una criatura per ferse càrrec personalment d’ella. També deoxa cara l’idea de que es d’ell i només d’ell, cosa que em fa pensar que te una espécie d’obssesió am ella, un posesivisme un poc preocupant. Aixó indica que la mort ha estat molt present a la seva vida ( i es comprés millor després d’haver-se llegit la seva biografía) i la tracta amb familiaritat i naturalitat, atribuint-li característiques pròpies d’un bebé (nodrir, bolquers)
pot ser per a reduir-li importància i fer-la menys pesada o per poder soportarla millor, fer-la d’alguna manera que ell la domine a ella i no al contrari, en cal que ell sap, com diuen els últims versos, que ella es la que mana siguent encara petita, que es com parlen alguns pares dels seus fills ( fills de poca edat que plenen la vida i que completen la seva existència convertint-se en les coses més importans dela seva vida i dirigint inconscientment la vida dels seus pares)- com va la mort en Estellés.
